Los Secretos

Acab de tornar del concert de Los Secretos a la Sala Assaig de Palma. M'ha entrat nostàlgia dels anys vuitanta. Nostàlgia d'una època que vaig viure sent adolescent. Una època referenciada per la millor generació de músics que hi ha hagut a l'Estat espanyol en els darrers cinquanta anys. La movida va marcar la nostra infantesa i primera adolescència. Vàrem créixer escoltant a Los Secretos, Nacha Pop, Alaska, Loquillo, Mecano, La Unión, El Último de la Fila, Sabina, Miguel Rios, Celtas Cortos, Objetivo Birmania i tants d'altres. Fou una època inigualable amb cançons meravelloses com La chica de ayer, Ojos de Gata o Déjame. Els anys noranta marcaren una decaiguda de la música en castellà i passaren a primer pla el rock català amb Gossos o Els Pets. En tot cas, no hi ha hagut un relleu generacional digne d'aquella meravellosa generació de músics que integraren la movida. Quan sent la música pop actual i la compar amb aquells grans músics la veritat és que l'actual fa ganes de riure. Es sabia transmetre una manera de pensar i de veure el món que, malauradament, a dia d'avui s'ha perdut. Fou, no obstant, aquella, una generació perduda. Molts d'aquells grans músics acabaren malament, víctimes de les drogues i la mala vida. Aquest final es una metàfora d'una generació que es volia menjar el món i que, finalment, fou devorada pel mateix món. L'heroïna sen dugué moltes de vides i va crear moltes fortunes. Era l'època de Tierno Galván, el viejo profesor, de batle de Madrid. Era l'època de l'oposició a l'OTAN i les primeres grans desil·lusions per les tendències dretanes del govern González. Ara tot ha canviat força. Resulta depriment veure com les noves generacions tenen de referents musicals els "triunfitos" (aprenda a cantar en 15 días) o altres productes del marketing comercial musical. Supòs que la música va parella a una societat de cada cop més aburgesada i avesada a què la trepitgin i que veu en el triomf ràpid, fruit de la casualitat o de la sort, com a la única sortida. En definitiva, de Los Secretos a Operación Triunfo ha plogut força.

El Parlament i les noves tecnologies

Durant aquest any 2009 ha tingut lloc en el si de la comissió de drets humans del Parlament de les Illes una ponència tècnica sobre els menors davant les tecnologies de la informació i la comunicació. Vaig tenir l'oportunitat de participar en aquesta ponència i ara se n'han publicat les conclusions globals. D'aquestes conclusions en destacaria una: no es pot difondre la versió alarmista de què internet és un cau de delictes i un perill pels menors. Internet és una oportunitat única i ha implicat una revolució cultural de primer ordre. Des de la invenció de la impremta, l'instrument que més ha contribuït a democratitzar l'accés al coneixement ha estat internet. No es pot dimonitzar, al·legant possibles perills, una eina educativa de primer ordre com és internet. Així, qualsevol restricció dels accessos a internet ha de ser reprovada des de la defensa de la llibertat d'expressió i de pensament. En tot cas, el que és necessari és adaptar la legislació vigent, que en molts de casos és decimonònica, als nous reptes del món digital. I, sobre tot, el que més es necessita, en el món de les noves tecnologies i en molts d'altres àmbits, és més educació a la ciutadania i menys repressió i discurs de la por.

Depressió política

S'estan vivint moments molts durs a la política balear. El Parlament de les Illes Balears, màxim òrgan representatiu de la sobirania popular del País, té, a hores d'ara, 6 imputats asseguts als seus escons. Tres imputats són del PP: Jaume Font, Josep Juan Cardona i Antoni Serra; dos imputats són d'UM: la presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar, i Bartomeu Vicens; i, per últim, el PSOE també ha tengut el seu imputat, Xicu Tarrés. Al marge d'haver de respectar la presumpció d'innocència com un dret fonamental bàsic, s'ha de dir que, segon el meu parer, la situació present està generant a bona part de la ciutadania, i en especial entre la progressista, una apatia política sense precedents. Veig a gent altra-hora il·lusionada i esperançada amb l'activitat pública que es troba en una situació de depressió política davant el penós escenari que patim. Si computam alts càrrecs de la legislatura anterior, ens adonam que hi ha aprop de 30 persones imputades per delictes de corrupció política; i al capdavant de la llista hi ha l'ex-president del País, Jaume Matas. Des de l'operació "Mans Netes" (mani pulite) duta a terme a Italia pel jutge Antonio Di Pietro no s'havia produït a un territori europeu un daltabaix polític tan gros provocat per la corrupció. I recordem que a Itàlia l'operació judicial provocà la desaparició de tots els partits tradicionals, des de el demòcrata-cristià fins al socialista. I recordem també, que el resultat darrer d'aquella desfeta i del desencant de la població ha estat l'arribada al poder d'un personatge, corrupte, histrió i prepotent, anomenat Silvio Berlusconi.

Fotos de menors

La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha qüestionat que es protegeixi la imatge dels menors d'edat a l'hora se'ls permetrà avortar, a partir dels 16 anys, sense consentiment patern. Les declaracions les ha fetes arran de la publicació, sense autorització, de les fotos de les filles del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en una recepció amb Barack Obama. En concret, Cospedal es va demanar, en un míting, el següent: ¿es sostenible proteger a una menor para que no se le vea la cara y permitir, sin embargo, que pueda abortar sin que se entere su padre?. Des de el meu punt de vista, és molt perillós mesclar les coses. La imatge dels menors és protegible sempre i en tot cas, ja sigui la imatge de les filles de Zapatero, la de la filla de Belén Esteban, o la imatge de qualsevol adolescent irresponsable que penja fotografies compromeses al fotolog o al facebook. Intentar mesclar ous amb caragols, legitimant indirectament els atemptats contra la intimitat dels menors, amb la màxima de què els menors ja són madurs per fer altres coses, és, des de tots els punts de vista, reprobable.Ans al contrari, és necessari l'esforç de tots per protegir als nostres menors d'una societat audiovisual que té múltiples perills per la seva intimitat.

Empreses esportives

Els nous empresaris madrilenys que han comprat el RCD Mallorca SAD han anunciat que acomiadaran a una tercera part de la plantilla laboral de l'empresa. Cadascú fa amb els seus negocis el que vol, això és evident, però em crida enormement l'atenció una cosa: les dues úniques gran notícies, en l'apartat de gestió, que han sortit del nou consell d'administració de l'empresa són, per una part, aquest acomiadament massiu i, per l'altra, que, recent arribats, ja demanen fer un pelotazo urbanístic a l'estadi públic de Son Moix. Resulta curiosa aquesta combinació de demanar prebendes públiques en forma de requalificacions vergonyoses i després aplicar, al mateix temps, EREs sense miraments.

El capitalisme pot matar

El president de França haurà d'intervenir davant l'onada de suïcidis de treballadors de l'empresa privada France Telecom. En duim 23 enguany. L'estrès laboral, els continus cavis de feina i la mobilitat geogràfica en són les causes. Per una part important de les empreses capitalistes els treballadors són simples factors de producció que s'han d'exprimir al màxim. Després passa el que passa. Un treballador explotat, és un ciutadà al que se li nega el seu dret a la felicitat vital. La crisi econòmica ha aguditzat la situació i moltes empreses empren la mala situació financera global per impulsar més retallades de drets dels treballadors i, aprofitant-se de la inestabilitat laboral, solen fer servir la possibilitat d'un acomiadament com a excusa perfecte per destruir la voluntat i capacitat de rebel·lia dels seus empleats. Convé recordar això quan sentim a determinats partits defensar "una reforma laboral" que no és més que un eufemisme que es pot traduir en l'abaratiment l'acomiadament i un augment de la precarietat laboral. I, en quant a France Telecom, recordar als despistats (que també són consumidors) que la companyia de mòbils Orange és la filial de France Telecom a l'estat espanyol.

Els menors i els toros

Article publicat al Diario de Mallorca de dimarts 8 de setembre de 2009, pàgina 30:

Els menors i els toros

Els diferents espectacles taurins que s’han fet a l’illa de Mallorca durant aquest estiu han desfermat força polèmica. Així, les organitzacions de defensa dels drets dels animals i altres organitzacions contràries a les corregudes de bous han estat força actives quant a protestes en contra de les corregudes que s’han duit a terme la nostra terra. Sense entrar en l’eterna disputa entre els col•lectius antitaurins i els tauròfils, sí que em correspon aclarir una qüestió vinculada a les corregudes de bous i que m’afecta en la meva actual responsabilitat política: l’entrada dels menors a les corregudes de bous.

Per ser clars i directes, i començant per la conclusió, s’ha de dir de forma rotunda que els menors de 16 anys tenen prohibida, per llei, l’entrada a qualsevol correguda de bous. A més, es pot defensar amb arguments jurídics perfectament vàlids que els menors de 16 a 18 anys també tenen prohibida l’entrada als recintes on es duen a terme corregudes de bous.

La normativa bàsica sobre la qüestió es pot resumir en dues lleis autonòmiques. Per un costat, la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà, estableix de forma clara en l’article 4.3 que, en cap cas, s’ha de permetre l’entrada de menors de 16 anys a les corregudes de bous. A més, l’article 4.2 de la mateixa Llei estableix que no es pot donar cap tipus de subvenció o suport públic a les festes que impliquin un maltractament als animals. Per tant, i com a afegitó, queden prohibides, al meu entendre, les subvencions, directes o indirectes, per part dels ajuntaments o altres institucions a les corregudes de bous.

Al marge de la prohibició contundent d’entrada dels menors de 16 anys que fa la Llei 1/1992, en segon lloc s’ha de fer esment de la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears. Aquesta norma estableix, en l’article 48.1 a, que es prohibeix l’entrada i la permanència de persones menors d’edat als establiments, locals o recintes en què tinguin lloc activitats o espectacles violents, pornogràfics o de contingut perjudicial per al desenvolupament correcte de la seva personalitat. Així, si entenem les corregudes de bous com un espectacle violent, que crec que ho és, s’hi ha de prohibir l’entrada dels menors de 18 anys. Per tant, i en aplicació de la Llei 17/2006, no s’hauria de permetre l’entrada de menors de 18 anys a cap espectacle taurí.

Una vegada establert l’abast de la norma, hem de determinar quines són les autoritats competents per fer-la complir. En primer terme, s’ha de dir que d’acord amb la Llei 10/1991, de 14 d’abril, d’espectacles taurins, es competència dels “governadors civils” (actualment anomenats delegats del govern) executar el gruix de competències en matèria d’autorització i control de les corregudes de bous. Entre aquestes competències, hi ha el nomenament del “president” de la correguda, que té l’obligació d’aixecar una acta amb el que hi ha passat. Així, si el president detecta la presència de menors a la plaça, atès que és l’encarregat de vetlar pel compliment de la legalitat vigent tindria l’obligació d’impedir l’inici de l’espectacle fins que els menors haguessin estat desallotjats de la plaça o, si no i per evitar incidents entre el públic, hauria de fer-ho constar en l’acta i trametre’n una còpia a l’autoritat competent per poder sancionar administrativament l’empresa organitzadora de la correguda.

En resum, si la tasca preventiva d’impedir l’accés de menors a la correguda fracassa (i aquesta és una feina que correspon, en darrera instància, a les forces i cossos de seguretat de l’Estat i a la policia local), se n’ha sancionar, a posteriori, els organitzadors. Segons la meva interpretació, i d’acord amb el règim sancionador previst a la Llei 10/1991, aquesta seria una competència dels municipis allà on s’han duit a terme les corregudes i les sancions podrien arribar a 15.000 euros. Si acceptam, a més, que les corregudes són un espectacle violent i que no hi poden entrar menors de 18 anys d’acord amb la Llei 17/2006, la competència de la sanció seria autonòmica i la quantia podria arribar a 600.000 euros.

Per acabar, vull esmentar que des de l’Oficina que dirigesc s’han tramès de forma preventiva els oficis corresponents, adreçats a la Delegació del Govern a les Illes i als ajuntaments afectats per corregudes de bous, amb la intenció que s’evitàs l’entrada de menors d’edat a les corregudes i per demanar-los es posin en marxa els procediments sancionadors oportuns si aquesta entrada s’ha produït.