Violència domèstica i menors

Aquesta passada setmana tinguérem l'oportunitat d'organitzar, des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el II Congrés estatal sobre la defensa dels menors davant les crisi de parella. Del debat amb els professionals m'agradaria destacar una dada: els menors que afronten millor la separació dels seus pares són aquells que mantenen, amb posterioritat a la separació, contacte quotidià amb els dos progenitors, alhora que el progenitor no custodi paga de forma regular la seva pensió alimentària. Per tant, si els pares tenen present que l'interès superior del fill és el que ha de prevaldre no hi sol haver problemes.Diferent és si s'empra als nins com una eina per fer mal a l'altre pare o mare. A més, del congrés es va desprendre una dada preocupant: darrera la meitat de les separacions hi ha hagut episodis, esporàdics o continuats, de violència domèstica. Així, tenim que molts de nins han hagut de viure, en el seu àmbit familiar, episodis de violència, ja sigui contra ells o contra les seves mares. Aquests nins són des de el moment en què han estat espectadors d'actes violents, víctimes de la violència domèstica. En aquests casos, i sobretot en arribar a l'adolescència, molts d'aquests menors desenvolupen actituds greument perjudicials. D'aquesta manera, alguns d'aquests adolescents víctimes de la violència reprodueixen els esquemes vistos i es manifesten de forma violenta contra les seves mares, germanes o al·lotes. En el cas de les nines, moltes d'elles pateixen, en arribar a la pubertat, una greu manca d'autoestima que es pot traduir en que siguin maltractades, física o psiquicament, per les seves parelles adolescents.

UPD

Aquest cap de setmana un partit de nova creació, i que ha crescut molt electoralment en les darreres conteses electoral, ha celebrat el seu congrés. Unión Progreso y Democracia, liderat per l'ex dirigent del PSOE Rosa Díez, ha fixat els seus eixos programàtics, entre els quals destaca la revisió de la Constitució espanyola. Dins d'aquesta revisió, s'inclouria la reimplantació de la cadena perpetua i s'eliminaria de la mateixa l'article 3.3, que és la disposició que recull la "riquesa" cultural que implica l'existència de diverses llengües a l'Estat. A més, s'ha declarat que UPD no és un partit ni de dretes ni d'esquerres. L'amalgama ideològica sortida del congrés és, en tot cas, preocupant. Quan llegia l'exposició ideològica als diaris em recordava, en certa manera, una mescla de lerrouxisme i del discurs dels denominats "antipartits" que sorgiren en l'àmbit de la dreta durant els anys 30 del passat segle. En aquella època, un discurs d'aquest tipus, mesclat amb notables dosi de demagògia i una certa covardia per part de la dreta democràtica a l'hora de combatre determinats arguments provocaren unes conseqüències que tots hem de recordar. Crec que els demòcrates hem de replicar, des de la raó i les urnes, totes aquelles involucions que suposin retallades de llibertats. I sens dubte que, tornar a l'època de les cadenes perpètues, o preveure eliminar el reconeixement constitucional de les llengües minoritzades com un patrimoni cultural de tots és una involució democràtica de primer ordre. Com a colofó del congrés, de forma paradoxal i cínica, Rosa Díez s'envoltà d'una bandera polisària i demanà el dret d'autodeterminació pel Sahara. Per ventura ho feu en record de la seva època de consellera a les ordres d'un lehendakari abertzale que pertanyia a un partit que ha defensat i defensa el dret d'autodeterminació pel poble basc.

Legalització de la prostitució?

El debat sobre la prostitució i la seva possible legalització està molt de moda darrerament. Es parla de què hauria de ser una professió com qualsevol altre i que els i les seves professionals haurien de pagar impostos i cotitzar a la seguretat social. El tema de la prostitució és força delicat i implica moltes consideracions. Per un costat, s'ha de dir que la gran majoria de prostitutes no ho són de forma voluntària. Algunes d'elles ho fan per pura necessitat econòmica, però, moltes altres, són simples esclaves sexuals víctimes de la tracta de blanques. Aquestes màfies, que en ple segle XXI trafiquen amb persones com si fossin animals, estan darrera de bona part de l'oferta de prostitució que hi ha al nostre País. A més, cada tant, es detecten a menors que són obligades a prostituir-se per part dels mafiosos que les han comprades als seus països d'origen. És, per tant, el món de la prostitució, un món sòrdid, ple d'injustícia, esclavitud, droga i sofriment, i, en conseqüència, la possible legalització del mateix no pot ser afrontada des de una visió simplista i demagògica. Per últim, no s'ha d'oblidar que darrera cada prostituta, sigui aquesta menor o major d'edat, hi ha tot un seguit de clients que, sense escrúpols, en fan ús, de forma periòdica, dels seus serveis.

Los Secretos

Acab de tornar del concert de Los Secretos a la Sala Assaig de Palma. M'ha entrat nostàlgia dels anys vuitanta. Nostàlgia d'una època que vaig viure sent adolescent. Una època referenciada per la millor generació de músics que hi ha hagut a l'Estat espanyol en els darrers cinquanta anys. La movida va marcar la nostra infantesa i primera adolescència. Vàrem créixer escoltant a Los Secretos, Nacha Pop, Alaska, Loquillo, Mecano, La Unión, El Último de la Fila, Sabina, Miguel Rios, Celtas Cortos, Objetivo Birmania i tants d'altres. Fou una època inigualable amb cançons meravelloses com La chica de ayer, Ojos de Gata o Déjame. Els anys noranta marcaren una decaiguda de la música en castellà i passaren a primer pla el rock català amb Gossos o Els Pets. En tot cas, no hi ha hagut un relleu generacional digne d'aquella meravellosa generació de músics que integraren la movida. Quan sent la música pop actual i la compar amb aquells grans músics la veritat és que l'actual fa ganes de riure. Es sabia transmetre una manera de pensar i de veure el món que, malauradament, a dia d'avui s'ha perdut. Fou, no obstant, aquella, una generació perduda. Molts d'aquells grans músics acabaren malament, víctimes de les drogues i la mala vida. Aquest final es una metàfora d'una generació que es volia menjar el món i que, finalment, fou devorada pel mateix món. L'heroïna sen dugué moltes de vides i va crear moltes fortunes. Era l'època de Tierno Galván, el viejo profesor, de batle de Madrid. Era l'època de l'oposició a l'OTAN i les primeres grans desil·lusions per les tendències dretanes del govern González. Ara tot ha canviat força. Resulta depriment veure com les noves generacions tenen de referents musicals els "triunfitos" (aprenda a cantar en 15 días) o altres productes del marketing comercial musical. Supòs que la música va parella a una societat de cada cop més aburgesada i avesada a què la trepitgin i que veu en el triomf ràpid, fruit de la casualitat o de la sort, com a la única sortida. En definitiva, de Los Secretos a Operación Triunfo ha plogut força.

El Parlament i les noves tecnologies

Durant aquest any 2009 ha tingut lloc en el si de la comissió de drets humans del Parlament de les Illes una ponència tècnica sobre els menors davant les tecnologies de la informació i la comunicació. Vaig tenir l'oportunitat de participar en aquesta ponència i ara se n'han publicat les conclusions globals. D'aquestes conclusions en destacaria una: no es pot difondre la versió alarmista de què internet és un cau de delictes i un perill pels menors. Internet és una oportunitat única i ha implicat una revolució cultural de primer ordre. Des de la invenció de la impremta, l'instrument que més ha contribuït a democratitzar l'accés al coneixement ha estat internet. No es pot dimonitzar, al·legant possibles perills, una eina educativa de primer ordre com és internet. Així, qualsevol restricció dels accessos a internet ha de ser reprovada des de la defensa de la llibertat d'expressió i de pensament. En tot cas, el que és necessari és adaptar la legislació vigent, que en molts de casos és decimonònica, als nous reptes del món digital. I, sobre tot, el que més es necessita, en el món de les noves tecnologies i en molts d'altres àmbits, és més educació a la ciutadania i menys repressió i discurs de la por.

Depressió política

S'estan vivint moments molts durs a la política balear. El Parlament de les Illes Balears, màxim òrgan representatiu de la sobirania popular del País, té, a hores d'ara, 6 imputats asseguts als seus escons. Tres imputats són del PP: Jaume Font, Josep Juan Cardona i Antoni Serra; dos imputats són d'UM: la presidenta de la Cambra, Maria Antònia Munar, i Bartomeu Vicens; i, per últim, el PSOE també ha tengut el seu imputat, Xicu Tarrés. Al marge d'haver de respectar la presumpció d'innocència com un dret fonamental bàsic, s'ha de dir que, segon el meu parer, la situació present està generant a bona part de la ciutadania, i en especial entre la progressista, una apatia política sense precedents. Veig a gent altra-hora il·lusionada i esperançada amb l'activitat pública que es troba en una situació de depressió política davant el penós escenari que patim. Si computam alts càrrecs de la legislatura anterior, ens adonam que hi ha aprop de 30 persones imputades per delictes de corrupció política; i al capdavant de la llista hi ha l'ex-president del País, Jaume Matas. Des de l'operació "Mans Netes" (mani pulite) duta a terme a Italia pel jutge Antonio Di Pietro no s'havia produït a un territori europeu un daltabaix polític tan gros provocat per la corrupció. I recordem que a Itàlia l'operació judicial provocà la desaparició de tots els partits tradicionals, des de el demòcrata-cristià fins al socialista. I recordem també, que el resultat darrer d'aquella desfeta i del desencant de la població ha estat l'arribada al poder d'un personatge, corrupte, histrió i prepotent, anomenat Silvio Berlusconi.

Fotos de menors

La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha qüestionat que es protegeixi la imatge dels menors d'edat a l'hora se'ls permetrà avortar, a partir dels 16 anys, sense consentiment patern. Les declaracions les ha fetes arran de la publicació, sense autorització, de les fotos de les filles del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en una recepció amb Barack Obama. En concret, Cospedal es va demanar, en un míting, el següent: ¿es sostenible proteger a una menor para que no se le vea la cara y permitir, sin embargo, que pueda abortar sin que se entere su padre?. Des de el meu punt de vista, és molt perillós mesclar les coses. La imatge dels menors és protegible sempre i en tot cas, ja sigui la imatge de les filles de Zapatero, la de la filla de Belén Esteban, o la imatge de qualsevol adolescent irresponsable que penja fotografies compromeses al fotolog o al facebook. Intentar mesclar ous amb caragols, legitimant indirectament els atemptats contra la intimitat dels menors, amb la màxima de què els menors ja són madurs per fer altres coses, és, des de tots els punts de vista, reprobable.Ans al contrari, és necessari l'esforç de tots per protegir als nostres menors d'una societat audiovisual que té múltiples perills per la seva intimitat.